Cloenda

Aquest bloc no només ens ha permès aprofundir dins la temàtica dels cucs, ja que hem anat molt més enllà. Hem pogut percebre el caràcter transversal de la investigació i l'observació en els éssers vius i la necessitat d'aprofundir al màxim en les preguntes i les suposicions que formulem. 

Hem comprovat un mètode d'aprenentatge on res està bé o malament, cada pregunta és oberta i admet qualsevol resposta que provingui de la reflexió, la imaginació i la indagació. Posteriorment, la recerca ens ha permès aproximar-nos cada vegada més a models més correctes científicament. Nosaltres mateixes ens hem adonat que allò que afirmàvem amb contundència, no és tan clar, o bé el fet d'evolucionar ens ha permès reafirmar algunes hipòtesis formulade sen un inici.

En aquest trajecte traslladat a les aules de primària, hem reflexionat sobre el paper que tindrien els alumnes i el mestre. Identificant-nos com a alumnes, creiem que el grau d'autonomia per descobrir lliurement, prendre responsabilitat del material i el mateix procés d'aprenentatge ens ha permès ser conscients en cada moment de la nostra evolució. Pel que fa al mestre, en certs moments també ens hem posat en context proposant algunes preguntes que guiarien als alumnes o els permetrien canviar la trajectòria en cas que fos convenient.

Dit això, estem molt orgulloses del nostre resultat final. Des del primer moment, els cucs ens generaven curiositat i motivació, fet que considerem imprescindible per tal que un aprenentatge sigui significatiu. De fet, inclús ens va fer llàstima acomiadar-nos d'ells... Però també creiem que la llibertat hauria de ser un dret de qualsevol ésser viu.

GRÀCIES CUCS PER TOT EL QUE ENS HEU ENSENYAT, MAI US OBLIDAREM!!

Bibliografia

Les pàgines on hem cercat informació i que ens han servit de gran ajuda per a dur a terme aquesta recerca i aprenentatge han estat les següents!

• Falciot negre (2011). El cuc de la farina. Recuperat el 03/12/2015 de http://www.falciotnegre.com/index.php/ca/cria-a-ma/dieta/el-cuc-de-la-farina
• Viquipèdia. (2015). Escarabat de la farina. Recuperat el 06/11/2015 de https://ca.wikipedia.org/wiki/Escarabat_de_la_farina
• Xtec, Coreeig, T.,Falcó,M., Moreno,O. (2015). Tenebrio molitor. Recuperat 25/10/2015 de http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/recursos/pdf/cambracria/tenebrio.pdf

Com són i en què s'assemblen als altres?

El nom científic dels nostres escarabats és Tenebrio Molitor, són de tipus artròpode, de la classificació dels insectes, l'ordre dels Coleòpters, de la família dels Tenebriònids, de gènere tenebrio i d'espècie molitor.
També cal dir que pertanyen a la família dels invertebrats, però no tenen una columna  vertebral com la nostra... L'esquelet els recobreix.

Per relacionar els nostres cucs amb altres éssers vius, primer de tot, hem d'observar detingudament les característiques pròpies dels cucs. Una vegada assimilats els trets característics dels mateixos cucs, procedirem a la comparació amb altres.

Pel que fa als nostres cucs...

La larva té un color marró ataronjat i el seu cos mesura uns dos mil·límetres d'amplada i uns tres centímetres d'allargada. Podem observar que està format per uns anells.

Pel que fa a l'escarabat, de llargada és d'uns 12 mil·límetres i no arriba mai a ser papallona a diferència d'altres cucs.  Una de les seves característiques bàsiques és que té sis potes, per això, reben el nom hexàpoda.

El fet que relaciona els cucs amb qualsevol ésser viu és la realització de les tres funcions vitals, condició bàsica per tal que aquell organisme es pugui anomenar ésser viu. Sabem que són la nutrició, la reproducció i la relació.

En què s'assemblen i en què es diferencien amb altres éssers vius?

Creiem que els cucs de farina tenen una estreta relació amb els cucs de seda, pel que fa a les semblances en el cicle vital. També sabem que pertanyen al regne dels animals. Ens hem adonat compte que realment tenim pocs coneixements per relacionar els nostres cucs amb altres organismes, per això hem decidit fer colzes i investigar!!

Segons les fonts consultades, els cucs de farina tenen grans semblances amb la mosca de vinagre, els cucs de terra i, com ja sabíem, els de seda.
Tot i així, la millor manera d'identificar als seus semblants és a través de la classificació dels diferents regnes. Sabem que els cucs pertanyen al regne dels animals i, per tant, mantenen semblances amb els cucs de terra, les sangoneres, els cucs marins i altres tipus de cucs (cucs de seda i cucs de terra). Tots ells, tenen el cos allargat, dividit en anells i el cap no diferenciat de la resta del cos.

Pel que fa al procés de reproducció, els nostres  cucs s'assemblen a la mosca de vinagre. Els dos tenen una reproducció sexual i comparteixen les mateixes tres fases: larva, pupa i adult. Tot i així, la durada del cicle vital de les mosques és més curt, només duren aproximadament uns 15 dies.

També ens ve al cap la xarxa tròfica, ja que és un "aliment viu" per a molts altres animals com són peixos, tortugues, sargantanes, algunes aus... Això en el cas de les larves.

Terrestres, aèris o aquàtics?

Una de les característiques principals que defineix un ésser viu és la seva manera de desplaçar-se, ja que és fonamental per realitzar diferents funcions vitals com són: la nutrició, la reproducció... A continuació introduïm un vídeo de la manera en què es desplacen els cucs i els escarabats:

 A partir d'aquesta observació vam poder diferenciar les diferents maneres de desplaçament dels cucs i els escarbats. El cos cilíndric del cuc permet que el seu desplaçament arrosegant-se sigui més fàcil. En canvi, l'escarabat té potes i  camina, cal tenir en compte que els escarabats tenen ales funcionals però no les utilitzen per volar.

Per què us amagueu?

Ja fa un mes que treballem amb els nostres cucs i escarabats. És l'hora de visitar-los després de cinc dies sense veure'ls i ens preguntem si hi trobarem algun canvi o quelcom nou.

Cada vegada que obrim la tapa ens trobem amb alguna sorpresa i aquesta vegada no podia ser menys. Un fet que ens sorprèn és que només tenim a la vista els escarabats, que es mouen per tot el terrari. I, cucs, on sou?, ens vàrem preguntar. 

Amb l'ajuda de les eines que el laboratori ens proporcionava vam començar a manipular els objectes que havíem posat al terrari i vam descobrir que tots els cucs estaven amagats sota els diferents objectes del terrari.

A partir d'aquí, se'ns va acudir aquesta pregunta: Per què us amagueu, cucs? 

Amb aquesta pregunta, va començar el procés de recerca i reflexió sobre el que estàvem veient i el que volíem arribar a saber. 

La nostra idea inicial era que els molesta la llum i per reproduir-se han d'amagar-se a tots aquells llocs que els permet protegir-se, mantenir la humitat i la temperatura.

Una vegada realitzada la recerca, hem descobert que no anàvem mal encaminades. Els cucs busquen les zones fosques, ja que no els hi agrada gens la llum. A més, la temperatura ha de ser sobre els 27 graus. En les zones càlides i fosques els insectes es senten més còmodes per a reproduir-se. 

També busquen aquests llocs més refugiats, perquè  el percentatge d'humitat és superior a altres superfícies del terrari. El percentatge indicat d'humitat ha de ser superior al 40%.

Hem tingut cuquets

En arribar al laboratori vam donar un cop d’ull als nostres cucs i ens vam endur una gran sorpresa. Havien tingut cuquets!

A partir d’aquí ens vam començar a preguntar com es reproduïen els cucs de la farina. Venen de la farina? Podria ser que fos per generació espontània? O com els mamífers que es necessiten mascle i femella? O podria ser un altre tipus de reproducció diferent que no coneguem? 

Per tant, vam decidir que era hora d'investigar una mica perquè anàvem molt perdudes, però creiem que la seva reproducció seria per generació espontània. La generació espontània es basa en que la nova vida sorgeix de la matèria inerta, però aquesta teoria es va comprovar fa molt de temps que no era certa, que els éssers vius tenen un cicle de reproductiu.

Investigant, el primer que ens vam adonar va ser que és bastant fàcil que aquests insectes es reprodueixin. Es reprodueixen de manera sexual, això vol dir que necessiten mascles i femelles. Nosaltres vam intentar observar-ho amb els nostres petits, però era massa difícil diferenciar entre els dos sexes.

En el moment de la reproducció els mascles persegueixen a les femelles fins que aquestes s'aturen i té lloc la còpula. La femella uns dies després d'aquesta posa entre uns 50 a 150 ous. Però malauradament, tot i passar dies observant no vam poder veure els ous, ja que són massa petits. A partir d'aquest dia aquests es comencen a convertir en larves. Aquestes últimes sí que les vam poder veure, ja que estaven totes agrupades en el mateix trosset de sorra.

Llavors aquesta explicació ens va portar a fer-nos una altra pregunta. Tenien la mateixa reproducció que altres insectes? I sí! És la mateixa que tenen la majoria d'organismes, incloent-hi gairebé tots els animals i plantes. 

Una pinzellada sobre els cucs

 Encarem doncs aquesta aventura!!

Primerament, ens vam preguntar:

- On viuen i què necessiten?
- Com s'alimenten?

On viuen i què necessiten?

Segons la informació cercada, els cucs de farina en llibertat els podem trobar entre pedres i troncs o en els magatzems de gra. Fins i tot, els podem trobar a casa, al tornar de vacances, en un paquet de farina molt antic. 

Per seguir  l'observació de manera més còmoda, hem muntat un terrari al laboratori de la universitat. 

Què necessitarem perquè els cucs de farina estiguin en bones condicions?

• Un terrari
• Plàstic negre o qualsevol material per evitar que entri la llum.
• Farina de blat i segonet
• Pedres
• Un tub d'assaig
• Cotó fluix

Com s'alimenten?

Sabem que els cucs de farina necessiten productes farinosos, com per exemple, una llesca de pa sec o galetes. A més, cada quinze dies es recomana donar una pastanaga o una patata, que ha d'estar ben pelada per assegurar-nos que no hi hagi insecticides. No necessiten grans quantitats d'aliment. 

No hem d'oblidar la presència constant d'aigua dins el terrari. La nostra estratègia és posar un tub d'assaig amb aigua i un cotó fluix a l'entrada del mateix, perquè hi puguin accedir a través del cotó humit.